Quants impostos es paguen a Andorra pel trading i la inversió en accions? La guia que va més enllà del titular del 0 %

Cada pocs mesos circula la mateixa dada aïllada: «a Andorra el trading no paga impostos». És una veritat a mitges que et pot costar diners de dues maneres diferents: pagant de més si assumeixes que tot tributa igual, o emportant-te una sorpresa quan Hisenda del teu país d’origen et presenti la factura de sortida. Aquesta guia no repeteix el titular; entra en els matisos que determinen quant pagaràs, concretament, segons com operis, on resideixis fiscalment abans de mudar-te i quins instruments utilitzis.

Taula de continguts:

1. 1. Per què «quant es paga a Andorra» és la pregunta equivocada
   2. El «famós» article 5k), sense la lletra petita que ningú explica
   3. Trader o inversor? La distinció que Andorra no fa de moment (i per què et convé)
   4. Dividends: l’esquerda en l’aparador fiscal andorrà
   5. Persona física o societat: el punt d’equilibri real
   6. El preu d’entrada: què costa ser resident el 2026
   7. Tres errors que poden convertir l’estalvi fiscal en un problema
   8. Calcula el teu estalvi: simulador interactiu
   9. Aleshores, et compensa mudar-te?
2.  

1. Per què «quant es paga a Andorra» és la pregunta equivocada

La pregunta correcta no és quant es tributa a Andorra, sinó què tributa i com. El Principat no té un tipus únic per al trading: conviuen una exempció total per a determinats actius, un règim de rendes de l’estalvi amb trams del 0 % i del 10 %, i un impost de societats del 10 % per a aquells que operen a través d’una estructura.

El resultat final —el que realment et quedarà a la butxaca— dependrà d’aquestes tres variables que gairebé cap guia separa amb claredat:

• Què compres i vens: les accions i participacions de fons no tributen igual que els CFD, futurs o forex.
• Com operes: la freqüència i el volum d’operacions que duguis a terme poden alterar la qualificació fiscal de la teva activitat.
• Des d’on arribes: l’estalvi fiscal respecte d’Espanya, França o Alemanya no és el mateix, i el teu país d’origen et pot cobrar un peatge de sortida abans de deixar-te marxar.

2. El «famós» article 5k), sense la lletra petita que ningú explica

La peça central del sistema és l’article 5k) de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Declara exemptes les plusvàlues derivades de la transmissió d’accions, participacions socials o participacions en institucions d’inversió col·lectiva (fons i ETF), sempre que el contribuent no hagi posseït, en cap moment dels dotze mesos anteriors, més del 25 % del capital de l’entitat. Per a un inversor particular amb una cartera d’accions o ETF, això significa, a la pràctica, una tributació zero sobre les plusvàlues. Però l’exempció té uns límits que cal tenir en compte i que poques vegades s’expliquen amb precisió:

• No cobreix derivats purs: CFD, futurs, opcions i productes palanquejats no són «títols de propietat» en el sentit de l’article 5k). Tributen com a rendiments de l’estalvi: els primers 3.000 € anuals estan exempts i, a partir d’aquesta xifra, tributen al 10 %. 
• No cobreix el forex especulatiu, tret que s’instrumenti a través de fons regulats.
• La frontera amb les criptomonedes és més estreta del que se sol dir. Des del 2023 es tracten com a guany patrimonial subjecte a IRPF amb els mateixos trams que els actius no exempts (0 % fins a 3.000 €, 10 % després), i no com a «accions», tret que es posseeixin a través d’un vehicle que sí que encaixi en l’exempció.

La conseqüència pràctica: si la teva cartera combina accions, ETF i CFD, estaràs subjecte a dos règims fiscals en paral·lel dins del mateix compte de bróker, i la teva declaració haurà de separar-los.

3. Trader o inversor? La distinció que Andorra no fa de moment (i per què et convé)

Aquí hi ha un dels punts que genera més confusió i que les guies genèriques poques vegades aborden: a diferència d’Espanya, Andorra no té una doctrina consolidada que reclassifiqui l’activitat de compravenda de valors com a «activitat econòmica» quan es duu a terme amb habitualitat.

A Espanya, l’Agència Tributària pot considerar que un volum d’operacions elevat i sistemàtic constitueix una activitat professional, amb implicacions en la cotització i en la base imposable aplicable.

La normativa andorrana, com que no distingeix entre la gestió passiva d’una cartera i el trading actiu dins de l’àmbit de les persones físiques, tracta igual qui opera una vegada a l’any que qui opera cent vegades al mes, sempre que les operacions es mantinguin dins del perímetre d’accions, participacions i fons cobert per l’article 5k).

Això no és una llacuna que hagi de durar per sempre, però avui dia és una de les raons reals, i poc citades, per les quals els traders d’alta freqüència en accions consideren el trasllat.

4. Dividends: l’esquerda en l’aparador fiscal andorrà

Si les plusvàlues són el punt fort del sistema, els dividends són el seu punt feble, i aquí convé ser molt precís perquè és on més s’inflen les expectatives:

• Dividends de societats andorranes: exempts per al resident fiscal.
• Dividends de societats estrangeres amb conveni de doble imposició (com, per exemple, Espanya, França, Portugal, Luxemburg o el Regne Unit, entre els més de vint convenis vigents el 2026): tributen a Andorra al tipus residual després d’aplicar la deducció per doble imposició internacional, amb un màxim efectiu proper al 10 % combinant la retenció en origen i l’IRPF andorrà.
• Dividends de societats estatunidenques: aquí hi ha la sorpresa que s’enduen molts traders. Andorra no té conveni de doble imposició amb els Estats Units. Un dividend d’una acció cotitzada als EUA pot patir una retenció en origen d’entre el 15 % i el 35 % —sense un mecanisme d’acreditació equivalent al que existiria si es residís en un país amb conveni—, retenció que Andorra no pot compensar.

Per a una cartera amb un pes significatiu en empreses tecnològiques estatunidenques que reparteixen dividends, això redueix de manera notable l’estalvi fiscal teòric respecte del que promet el titular del «0 % d’impostos». Així doncs, si la teva estratègia depèn més dels dividends que de les plusvàlues, l’estalvi real de mudar-te a Andorra pot ser sensiblement inferior al que suggereix l’exempció de les accions.

5. Persona física o societat: el punt d’equilibri real

La majoria de les guies presenten l’opció d’operar a través d’una societat andorrana com una alternativa genèrica «per a grans patrimonis», sense xifres. En realitat, valdria la pena fer el càlcul.

Operar com a persona física et dona accés ple a l’exempció de l’article 5k): plusvàlues d’accions i fons a tipus zero.

Operar a través d’una societat elimina aquesta exempció selectiva —els beneficis de la societat tributen al 10% de l’impost de societats sense distingir l’origen del guany—, però obre altres portes: deducció de despeses operatives (dades de mercat, comissions, programari, fins i tot una part del lloguer de l’oficina), amortització i la possibilitat de retenir beneficis dins de la societat sense tributació personal addicional fins que es distribueixin com a dividend.

Quan compensa la societat? En termes generals, comença a tenir sentit quan:

• Les teves despeses deduïbles reals (eines, dades, oficina, personal) representen una part rellevant dels teus guanys, una situació poc freqüent en el trading pur d’accions.
• També operes amb derivats o forex de manera intensiva, on l’exempció personal del 5k) no s’aplica de totes maneres, igualant el tipus efectiu entre totes dues vies.
• Busques reinvertir els beneficis de manera continuada sense necessitat de disposar de la liquiditat a escala personal, diferint així la segona capa de tributació.

Per a un inversor centrat en accions i ETF, que ja gaudeix del 0 % com a persona física, constituir una societat no redueix impostos: els introdueix allà on abans no n’hi havia. És un error de manual que es repeteix amb freqüència.

6. El preu d’entrada: què costa ser resident el 2026

Aquí és on l’anàlisi acostuma a aturar-se abans d’hora, i és la part més determinant per saber si el trasllat compensa realment. La fiscalitat sobre el trading no es gaudeix de franc: cal obtenir la residència fiscal i, des del 2026, aquesta via s’ha encarit de manera substancial.

Si optes per la residència activa (constituint o administrant una empresa, o treballant a Andorra), hauràs de cotitzar a la CASS —la seguretat social andorrana—, amb una quota mensual que, en règim d’autònom, ronda els 450-500 €, i complir 183 dies efectius d’estada a l’any.

Si optes per la residència passiva (viure de rendes, sense activitat laboral al país), la normativa endurida el 2026 exigeix, amb caràcter general:

• Una inversió mínima d’1.000.000 € en actius andorrans (valors, participacions, dipòsits, fons) o 800.000 € en un immoble residencial al Principat, que s’ha de mantenir durant tota la vigència del permís.
• Una aportació d’entrada no reemborsable de 50.000 € per sol·licitant principal, més 12.000 € per cada persona a càrrec.
• Una assegurança mèdica privada (no hi ha accés a la CASS sense activitat laboral), amb un cost aproximat de 100-150 €/mes.
• Una permanència mínima de 90 dies a l’any per mantenir el permís, o 183 dies si, a més, busques la residència fiscal a efectes de tributar a Andorra.

Consulta els detalls per obtenir la residència fiscal a Andorra el 2026 a l’enllaç

7. Tres errors que poden convertir l’estalvi fiscal en un problema

Que l’estalvi fiscal existeix és cert. Que cal fer les coses bé per no trobar-se amb sorpreses desagradables, també. La falta de previsió o una mala gestió a l’hora de traslladar la teva residència pot comportar conseqüències negatives, especialment en aquests casos:

• Ignorar l’Exit Tax espanyol. Si ets resident fiscal a Espanya i posseeixes participacions superiors al 25 % en una entitat (o el teu patrimoni en valors supera determinats llindars), traslladar la residència pot activar l’impost de sortida sobre plusvàlues latents, calculat com si haguessis venut abans de marxar. No s’aplica a la majoria de carteres minoristes, però sí a qui té participacions significatives en la seva pròpia empresa o un patrimoni elevat concentrat en pocs valors. En aquest article et resumim els principals punts que cal tenir en compte de l’Exit Tax. 
• Assumir que Andorra no exigeix informació. Tot i que a Andorra no existeix un equivalent exacte al Model 720 espanyol, es recomana —i a la pràctica s’espera— informar l’Administració andorrana dels actius rellevants a l’estranger, especialment si planeges repatriar beneficis més endavant.
• Confondre «no tributar a Andorra» amb «no tributar enlloc». Si mantens comptes o brókers subjectes a retenció en origen (els Estats Units en són el cas més clar), aquesta retenció es produeix independentment d’on resideixis. Mudar-te no elimina la retenció; només elimina —o redueix— la capa addicional de tributació personal.

8. Calcula el teu estalvi: simulador interactiu

Els percentatges són fàcils d’enunciar i difícils de percebre.

El simulador següent t’ajudarà a traduir els teus guanys anuals estimats, el tipus d’instrument amb què operes i el teu país de referència en una xifra concreta d’estalvi fiscal anual, calculada amb els trams oficials vigents el 2026.